Giambologna: Rapte de les sabines. Florència, Llotja della Signoria

 Cronologia:1581-1583 sXVI

Context històric i cultural: 

El Sacco di Roma fou causa principal de la decadència del papat i de la posterior

diàspora de pintors, escultors i arquitectes.

Roma perdé la capitalitat de l’art a favor Florència, Màntua i Venècia. El Renaixement i el posterior manierisme s’estengué per Europa de la ma dels artistes viatger i alhora molts artistes estrangers anaren a Itàlia.

Es desenvoluparen nous centres artístics, alguns de molt particulars, com l’escola alemanya, francesa, flamenca, espanyola i anglesa.

En el terreny religiós la Reforma protestant de Martí Luter canvia el mapa religiós europeu; el cisma d’Anglaterra promogut per Enric VIII en fou un dels episodis més notables.

El papa Pau III va convocar, amb el suport de Carles V, el Concili de Trento (1541- 1563) i va intentar la reforma de l’església de Roma [Contrareforma o Reforma catòlica], la ideologia de la qual va nodrir de contingut l’art realitzat a finals del segle XVI i durant l’època barroca als països catòlics.

característiques formals

Estil: Manierista.

 Potenciació de l’al·legoria

 Figures de cànon allargat

 Mes d’un punt de fuga o fuga fora del quadre

 Trencament de la simetria

 Postures forçades.

a). L’artista utilitza un sol bloc de material o més d’un bloc; 

b). Es una escultura unifacial [únic punt de vista] o multifacial [diversos punts de vista];

c). L’estructura de la obra es oberta o tancada; d). Quin es el material emprat per a la seva elaboració

a) Un solo bloc; b) Multifacial; c) oberta; d) marbre

història 

L’obra no agafà el seu nom original fins que va ser col·locada a la Loggia dei Lanzi a

Florència. També es coneguda com Les tres edats o Rapte de la sabina.

Tema, model literari i significat: Si donem per bona aquesta darrera interpretació

l’obra fa referència a una llegenda de la primitiva història de Roma narrada per

Plutarc a Vides i Titus Livi a Història de Roma (Ab Urbe Condita) on Ròmul,

fundador de la ciutat invità als habitants de les poblacions properes, entre ells els

sabins a una festa. A un senyal seu els romans raptaren a les dones solteres

sabines.

Segons Plutarc només s’endugueren una dona casada, i no van cometre el rapte per

llibertinatge, sinó per a crear una aliança forta i segura amb els seus veïns amb el

vincle del matrimoni. En l’escena veiem a Ròmul raptant a una sabina mentre el seu

marit apareix vençut als peus del protagonista.

El grup escultòric sintetitza la narració amb només tres imatges , contràriament a les

pintures d’aquest tema amb un gran nombre de personatges, aconseguint, però,

transmetre igualment la convulsió i l’esperit dramàtic del rapte

Funció: Formar part del museu d’escultura de la Loggia dei Lanzi