Villa Capra ANDREA PALLADIO

 Villa Capra 

ANDREA PALLADIO 

Arquitecte: Andrea Palladio (1508 – 1580). 

Cronologia: començada el 1551 i habitable el 1553. Vincenzo Scamozzi hi introduí alteracions entre el 1580 i el 1591. 

Localització: Vicenza (Itàlia). 

Estil: Renaixentista / classicista. 

Materials utilitzats: pedra, maó, estuc i marbre. Sistema constructiu: Arquitravat i voltat. Dimensions: 25 m (els costats de l’edifici central).

Palladio posà els elements arquitectònics dels temples clàssics al servei de les refinades mansions rurals dels acabalats ciutadans de Venècia. La Villa Capra, coneguda popularment com La Rotonda per la seva sala central circular, representà el trencament radical amb la secular concepció d’una façana principal única, ja que en disposa de quatre d’idèntiques, orientades cap als quatre punts cardinals.

Anàlisi formal 

Elements de suport i suportats 

Els grups de sis columnes jòniques que coronen les escalinates de cadascun dels pòrtics de la Villa Capra sostenen els respectius quatre frontons triangulars. Sobre els murs de pedra de l’edifici central de la mansió hi ha la teulada, damunt del qual s’alça la cúpula. 

Espai exterior i interior 

Quatre pronunciades escalinates orientades cap als quatre punts cardinals donen accés a l’edifici. Les columnates de les quatre escalinates sostenen frontons triangulars idèntic, la qual cosa confereix als quatre pòrtics el mateix aspecte. L’edifici ofereix una accentuada sensació de simetria i l’aspecte de creu grega. Als soterranis hi ha les cuines i l’administració.

La mansió és emplaçada damunt d’un turó i proporciona per totes bandes unes vistes gratificants als ocupants de la vil·la. La seva sala circular central origina el nom de La Rotonda, tal i com és popularment coneguda. Aquesta sala central està coberta per una cúpula, al voltant de la qual s’erigeix un edifici de planta quadrada. Als angles de l’edifici s’hi van situar els dormitoris. 

La rotonda central de la mansió és força fosca i només rep la llum dels quatre corredors que hi convergeixen i del petit òcul del centre de la cúpula.

Estil 

Els elements arquitectònics de La Rotonda van ser presos de l’arquitectura sacra i són fruit d’un afany geometritzador exacerbat, basat en proporcions matemàtiques exactes. Palladio, atret pels models clàssics, dibuixarà les ruïnes de Roma i estudià els cànons arquitectònics proposats per l’arquitecte Vitrubi (70 – 25 aC). L’obra de Bramante també li servei de referent. 

Les seves vil·les, amb els porxos a l’entrada, van inspirar les típiques mansions del sud dels Estats Units, on van arribar gràcies a la seva anterior implantació a l’Anglaterra del segle XVII. 

La influència de Palladio també es deixà sentir a través dels seus escrits, que es converteixen en un cànon per a l’arquitectura occidental posterior i en una font importantíssima per conèixer la de la Roma Clàssica.

Interpretació 

Contingut i significació

El Renaixement italià representà un retorn a les cases de camp –residències de nobles i rics allunyades de les ciutats- desaparegudes des de la caiguda de l’Imperi Romà. Palladio deia que les vil·les rurals constituïen un tipus de construcció diferent de la resta i necessari per a qui s’ho pogués permetre*. 

La pèrdua de l’hegemonia comercial de Venècia a l’Orient Llunyà i la seva dependència de l’exterior per proveir-se d’aliments provocà la tendència entre els seus acabalats ciutadans d’anar a viure a residències de camp de poblacions properes a la gran ciutat, com és el cas de Vicenza; no era per descansar, sinó més aviat per dedicar-se a activitats agrícoles, en aquell moment força lucratives. 

Palladio va saber, millor que ningú, transferir elements de l’arquitectura dels temples clàssics a edificacions civils i d’ús privat com les mansions rurals. 

*“Encara que és molt necessari per a un cavaller tenir una casa a la ciutat [...] el més gran rendiment i plaer li proporcionarà la seva casa de camp, on gaudirà veient com la terra augmenta la seva riquesa o passejant a peu o amb cavall, i on conservarà el cos fort i sa...” 

Funció 

La Villa Capra deu el nom al seu propietari, Marius Capra Gabrielis (el nom del qual consta al fris del pòrtic), el qual, després de servir com a referendari als papes Pius IV i Pius V, decidí tornar a Vicenza a descansar i va encarregar la construcció d’aquesta mansió a Palladio.

Models i influències 

El model de referència en l’arquitectura 

pal·ladiana és l’antiguitat clàssica, 

present en la semblança entre les 

façanes dels temples romans i les 

quatre façanes porticades de la Villa 

Capra. Igualment, la cúpula 

centralitzada sembla que agafi com a 

referència la del Panteó de Roma, que 

també mostra un òcul central.