San Pietro in Montorio

Renaixement, Tipologia: Arquitectura

Títol: San Pietro in Montorio

Autor: Donato Bramante (1444-1514)

Cronologia: 1502

Estil: Renaixement (Cinquecento)

Materials: pedra, marbre i granit

BIOGRAFIA

Donato di Angelo Bramante (1444-1514) va marcar la transició entre els dos segles. Va treballar a Florència i posteriorment a Milà, on va realitzar l’església de Sta. Mª de la Gràcia i la de Sant Sàtir, entre d’altres obres. Quan es va traslladar a Roma va canviar el seu estil, època en què va construir el temple de San Pere in Montorio. Cal destacar la seva obra més important, l’església de San Pere del Vaticà.

DESCRIPCIÓ FORMAL

El temple es divideix en dos pisos. El primer consta d’una escalinata circular que limita el peristil de 16 columnes toscanes, sobre les quals s’aixeca un entaulament clàssic, format per: arquitrau, fris (dividit en tríglifs i mètopes –imatge dels instruments del martiri de sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana-) i cornisa.

El pis superior s’inicia amb una balustrada. Se succeeixen una sèrie de finestres obertes i cegues i nínxols coronats per una petxina. Damunt d’aquests elements s’aixeca una cúpula de mitja esfera, amb els nervis que conflueixen en una llanterna rematada per una creu.

A l’interior, hi ha un cel·la amb pilastres adossades al mur, erigida damunt la cripta on es creu que va ser plantada la creu en que va ser sacrificat sant Pere. Al costat oposat hi ha un altar petit pensat per a la celebració litúrgica.

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

El templet es troba a l’interior del claustre rectangular del monestir de sant Pere (actualment ocupat per l’acadèmia de Belles Arts d’Espanya a Roma). Malgrat la seva grandària i el lloc on està situat, els càlculs geomètrics i de proporcions generen clarobscur entre els diferents espais i volums, la qual cosa dóna la sensació de monumentalitat.

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

El temple, que va ser finançat pels Reis Catòlics, es va edificar per commemorar el martiri de Sant Pere al lloc on tradicionalment es situa la roca del mont Janícul, on l’apòstol va ser crucificat i mort.

La tipologia circular correspon a la creença que afirmava que a Déu li correspon la forma geomètrica més perfecta: l’esfera. La cúpula simbolitza el trànsit del món terrenal al celestial.